Una nočada literaria. (Senor Dr. Kalmi Baruh sovre Bialik, el poeta evreo). (23.01.1925). Jevrejski život, II, 44, Sarajevo, 2.
Dublin Core
Titre
Una nočada literaria. (Senor Dr. Kalmi Baruh sovre Bialik, el poeta evreo). (23.01.1925). Jevrejski život, II, 44, Sarajevo, 2.
Description
[Komentar predavanja Kalmija Baruha o H.N. Bjaliku. Les voyelles atones ouvertes. Hypercorrection: transmiter, sevdades, sentio, lengua. Sur la beauté et la richesse de la langue du conférencier.]
Format
original
Langue
judéo-espagnol
Type
compte rendu de la conférence
Text Item Type Metadata
Texte
Una nočada literaria
(Senor dr. Kalmi Baruh sobre Bialik, el poeta evreo)
El martes pasado tuvo lugar,
preparada por la meritoza sociedad
"La Gloria", una konferensia
ke va restar remarkada en la kronika
de nuestro lavoro en el kampo
de la instruksion publika. No solo esto.
Si estavamos tan adelantados
de transmiter por los medios del
Radio el discurso al Oriente Sefardi i
si fuera el pudido en la mizma ora
sentir en diferentes sirkulos i sevdades,
entonses este diskurso fuera
produsido una čika revolusion en
entero el dominio de la lingua žudio
espanjol. Siendo, ke la konferensia
del dr. Kalmi Baruh fue no solo
un dokumento de una kultura bien eskožida
i fina de un žoven sefaradi,
si no i una prova de la fuersa i
ermozura de nuestro lenguaže. Sinjor
Baruh, kual es un buen filologo i
un konesedor especialista del idioma
žudio-espanjol al fondo, tiene
el talento i la bravura de refraguar
este lenguaže moestro, esturpiado,
desganado i deskolorado a tal maravioza
manera ke nos deša enkantados,
koando lo ojimos de sus lavios
i konstatamos ke es tan beljo, ermozo
i tiene una muzika en si ke maj
la sentimos kondo solo lo avlamos.
El dr. Baruh supo aromper i arankar
solo una tela, una krosta, ke dos-tres
siglos de la ignoransia pudieron fazer
i tapar el rio bivo de esta lengua,
i tirar debašo de esta tela todo
lo bivo, fresko, fuerte i fino ke eja
ainda en si kontiene i avlarmos un
žudio espanjol riko, elastiko, kapače,
de toda la modulasion, un žudio
espanjol moderno, ma enfin i toduno
el espanjol de muestra madre, de
muestro kortižo, de muestra mahale i
de muestras mikraot. Aj aki
đusto una asimižansa entre el
konferensiero i el poeta Bialik, sovre
kual avlo. I la lengua evreja moderna
saka su fuersa del lašon akodeš
i del evrejo del galut. Para formar
el evrejo moderno premio atar los
filos de este lenguaže en diferentes
tiempos i epokas. Se kižo un maestro
i un genio ke tuvo akeja kapačidad
sekreta de darle al linguaže viežo
un soplo de vida nueva, rezia i
al evreo nuevo algo de espirito viežo
i del genio eterno de la rasa žudia.
Dizen ke este maestro es Bialik.
Krejo ke no es tan atrevida la
komparasion entre Bialik i su admirador
en la čika mahale sefardi de
Sarajevo, sinjor dr. Baruh. I el linguaže
žudio espanjol sujo tiene mučo
de la sinteza ke alkanso Bialik
en el evreo. El publiko ke lo sentio
estuvo mas ke entuziazmado i se
enkantava al sonižo de la muzika
de esta lingua ke le es tan intima i
serkana i no konosija sus melodijas,
sus kolores i sus beljezas. El referente,
sinjor Kalmi, las deskuvrio.
Es đustamente esto lo mas valivle
de la nočada kon kuala mos kongrasio
i lo importante por kualo dišimos
ke su konferensia aze un datum
remarkavle en nuestra vida kulturel.
(Senor dr. Kalmi Baruh sobre Bialik, el poeta evreo)
El martes pasado tuvo lugar,
preparada por la meritoza sociedad
"La Gloria", una konferensia
ke va restar remarkada en la kronika
de nuestro lavoro en el kampo
de la instruksion publika. No solo esto.
Si estavamos tan adelantados
de transmiter por los medios del
Radio el discurso al Oriente Sefardi i
si fuera el pudido en la mizma ora
sentir en diferentes sirkulos i sevdades,
entonses este diskurso fuera
produsido una čika revolusion en
entero el dominio de la lingua žudio
espanjol. Siendo, ke la konferensia
del dr. Kalmi Baruh fue no solo
un dokumento de una kultura bien eskožida
i fina de un žoven sefaradi,
si no i una prova de la fuersa i
ermozura de nuestro lenguaže. Sinjor
Baruh, kual es un buen filologo i
un konesedor especialista del idioma
žudio-espanjol al fondo, tiene
el talento i la bravura de refraguar
este lenguaže moestro, esturpiado,
desganado i deskolorado a tal maravioza
manera ke nos deša enkantados,
koando lo ojimos de sus lavios
i konstatamos ke es tan beljo, ermozo
i tiene una muzika en si ke maj
la sentimos kondo solo lo avlamos.
El dr. Baruh supo aromper i arankar
solo una tela, una krosta, ke dos-tres
siglos de la ignoransia pudieron fazer
i tapar el rio bivo de esta lengua,
i tirar debašo de esta tela todo
lo bivo, fresko, fuerte i fino ke eja
ainda en si kontiene i avlarmos un
žudio espanjol riko, elastiko, kapače,
de toda la modulasion, un žudio
espanjol moderno, ma enfin i toduno
el espanjol de muestra madre, de
muestro kortižo, de muestra mahale i
de muestras mikraot. Aj aki
đusto una asimižansa entre el
konferensiero i el poeta Bialik, sovre
kual avlo. I la lengua evreja moderna
saka su fuersa del lašon akodeš
i del evrejo del galut. Para formar
el evrejo moderno premio atar los
filos de este lenguaže en diferentes
tiempos i epokas. Se kižo un maestro
i un genio ke tuvo akeja kapačidad
sekreta de darle al linguaže viežo
un soplo de vida nueva, rezia i
al evreo nuevo algo de espirito viežo
i del genio eterno de la rasa žudia.
Dizen ke este maestro es Bialik.
Krejo ke no es tan atrevida la
komparasion entre Bialik i su admirador
en la čika mahale sefardi de
Sarajevo, sinjor dr. Baruh. I el linguaže
žudio espanjol sujo tiene mučo
de la sinteza ke alkanso Bialik
en el evreo. El publiko ke lo sentio
estuvo mas ke entuziazmado i se
enkantava al sonižo de la muzika
de esta lingua ke le es tan intima i
serkana i no konosija sus melodijas,
sus kolores i sus beljezas. El referente,
sinjor Kalmi, las deskuvrio.
Es đustamente esto lo mas valivle
de la nočada kon kuala mos kongrasio
i lo importante por kualo dišimos
ke su konferensia aze un datum
remarkavle en nuestra vida kulturel.
Document Viewer
Citation
“Una nočada literaria. (Senor Dr. Kalmi Baruh sovre Bialik, el poeta evreo). (23.01.1925). Jevrejski život, II, 44, Sarajevo, 2.,” Corpus, consulté le 10 août 2026, https://as.etudne.com/items/show/29.
